joan margarit

AMPARO MARTINEZ RODRIGUEZ:

Horaris Nocturns

Estic dormint amb tu y sento passar els trens

Em travessen el front els llums de finestrelles

estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.

L'estona de silenci em deixa un llum vermell,

la nota a un pentagrama de cables i de vies

obscures i lluents. Estic dormint amb tu

i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.

Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.

Potser l'últim encert és -abraçat a tu -

deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.

JOAN MARGARIT

Margarit, nascut a Sanaüja, a la Sagarra, l' once de maig 1938. És un poeta gens habitual, per la seua poesia nascuda del silenci. La seua poesia prové del pes de la vida i del pas de la vida per les ánimes de les persones, és una poesia sorgida de la necessitat d'expicar-se.

Joan Margarit va més enllá de la representació de la realitat mitjançant la paraula, Margarit es refugia en les paraules per a fer-ne art.

Joan és arquitecte i professor universitari, és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i a rebut nombrosos premis al llarg de la seua trajectòria poetica.

La Barraca (Carmen Fernandez 4ºE)

LA BARRACA VALENCIANA 

Una barraca és una edificació rural, generalment petita, baixa i simple típica de les terres valencianes, on vivien normalment les persones que treballaven al camp o en la pesca. No obstant, este últim tipus està quasi desaparegut, existeixen només alguns exemplars en la zona de l'albufera, on s'entremescla amb la barraca d'horta pel fet que la dita zona reunix els dos tipus. S'edificava principalment al llarg de la costa valenciana, però també a la Regió de Múrcia, on servia de vivenda als llauradors, per la qual cosa se situa en les zones d'hortes de regadiu.
Per a la seua construcció s'utilitzen materials fàcilment accessibles en la zona com ara el fang, les canyes, els juncs o els canyissos. Per això les parets són construïdes amb rajoles d'atovó i la coberta es realitza amb canyís i palla.
Antigament, era la vivenda típica en totes les poblacions al voltant de València. S'utilitzava tant per a vivenda com per a magatzem. En l'actualitat encara es conserven algunes, sobretot en la zona de l'Albufera, on podrem trobar-nos tant amb barraques, podem dir, 'modernes' (construïdes amb materials diferents dels tradicionals) com antigues. Moltes d'estes últimes estan en mal estat, degut en alguns casos a la deixadesa dels propietaris i a la falta d'interés per a la seua conservació per part dels organismes oficials
Les barraques, bàsicament, són construccions xicotetes, amb teulada de palla a dos aigües i en les que vivia tota la família en dos dormitoris. Entre ells hi ha un espai dedicat a la cuina (només a l'hivern, a l'estiu es guisava fora), Al pis superior s'accedix per mitjà d'una escala de mà, continuem amb una xicoteta taula i unes cadires acabaven els escassos efectes de la 'barraca' també es composava per una porta principal i darrere una altra que donaria al corral, a banda de les finestres que es pogueren fer, acabaria la planta baixa en la barraca
Tenia un aspecte com aquest:

Aquest tipus de construccions junt amb la Paella són uns dels símbols que han identificat a València en molts llocs d'Espanya i del món.

Carmen Fernandez Perez 4º E

El monasterio de San Miguel de los Reyes.

El monasterio de San Miguel de los Reyes.

 El monestir de Sant Miquel dels Reis se situa en la ciutat de València (Espanya) , en el barri dels Orriols. Va ser fundat en el segle XVI pel duc de Calàbria sobre un antic monestir de l'Orde del Cister. És una importantíssima obra del renaixement valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monestir l'Escorial, sent com este, monestir jerónimo, focus cultural i església commemorativa de la memòria de la seua fundador.Se tracta d'un conjunt arquitectònic alçat segons les noves directrius del Renaixement i en el mateix van participar importants arquitectes, mestres d'obra i artistes del seu tiempo.Actualmente és una important Biblioteca.
           La fundació del monestir va ser deguda a la intenció de senyora Germànica de Foix, esposa del senyor Fernando d'Aragó, duc de Calàbria, de ser soterrada, junt amb el seu marit, en un monestir jerónimo. El pare José de Sigüenza narra que amb este propòsit van triar els Ducs un lloc en les proximitats de València, en el camí real de Murviedro, en el que existia un monestir de l'Orde del Cister que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monestir només es conserven restes arqueològiques. La construcció del monestir es va prolongar durant el segle XVII, iniciant-se l'església del monestir a partir de 1601. En el segle XVIII es van fer obres en la cripta, en alguns altars i es va promoure l'edificació del claustre del costat del nord de l'església. El claustre nord no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del monjo Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «trazó i va dirigir el nou claustre d'este monestir, els plans, del qual talls i alçat.Entre 1997 i 2000 van ser realitzades les obres de rehabilitació del conjunt per al seu destí de seu de la Biblioteca Valenciana, integrant la representació arquitectònica de les seues tres etapes més importants: les restes arqueològiques de l'originari convent cistercenc, la configuració predominant del convent jerónimo i la complementació tipològica efectuada en la seua adaptació penal. Van comprendre així mateix delicades actuacions de restauració arquitectònica -restitució constructiva, espacial i morfològica-centrades, particularment, en els cossos i elements d'edificació de l'antic convent jerónimo que havien patit major alteració: el claustre sud, les seues dependències circumdants, les torres originàries i els pavellons que tanquen el front oriental del monument.


Pablo Muñoz Calasanz 4º E

Linkin Park.

Linkin Park és una banda nord-americana de rock procedent d'Agoura Hills, Califòrnia, formada en 1996 del gènere rock alternatiu fundada originàriament per tres companys d'escola, l'agrupació s'inici al voltant de 1996 a Los Angeles una mescla de nu metall, hardcore i hip hop. El grup és conegut pel seu estil musical característic que mescla rock, rap i sons electrònics, el grup va estar inicialment integrat per Mike Shinoda, Dave Farrell, Joe Hahn, Brad Delson, Arrop Bourdon i Mark Wakefield, este últim com a veu principal. La banda va iniciar en eixe mateix any els seus primers treballs musicals de manera independent i posterior a açò van gravar el seu primer material cridat "Xero"; no obstant això no van tindre gran èxit en la busca del segell discogràfic. Després de la renúncia de Mark Wakefield, Chester Bennington es va incorporar a la banda com a vocalista; el grup va realitzar la seua primera presentació en un club Dels Ángeles i Jeff Blue, en aquell temps vicepresident de Warner Bros. Rècords, va recolzar a la banda i després d'haver-se enfrontat a repetits rebutjos, van aconseguir firmar amb el segell en 1999. El nom del grup és un joc de paraules fent referència al Lincoln Park en Santa Mònica. En 2000 el grup va llançar el seu àlbum debut titulat Hybrid Theory; en 2003, la banda va llançar el seu primer àlbum en directe titulat 'Live in Texas', el seu següent àlbum d'estudi, 'Meteora', va ser publicat en 2003, la banda va posposar per a un parell d'anys més avant el seu pròxim material discogràfic; en eixe lapse alguns integrants van emprendre projectes alterns, després van publicar 'Minutes to midnight' en el 2007, 'Transformers' i altres projectes en el 2009, 'A thousands sounds' en el 2010 i 'Living things' en el 2012. L'èxit comercial de Linkin Park va arribar posterior al llançament de 'Hybrid Theory' publicat el 24 d'octubre de 2000, el grup va guanyar reconeixement internacional al fer-se creditor als premis més importants de la indústria musical, havent guanyat el seu primer premi Grammy per Millor interpretació hard rock gràcies al senzill «Crawling». Amb «Breaking the Habit» sext senzill del seu disc va guanyar en la categoria Vídeo de música favorita en els MTV Àsia Award, «Somewhere I Belong» també pertanyent a este disc es va portar un guardó en els MTV Music Award en 2003 en la categoria Millor vídeo musical de rock. El 7 de novembre de 2010, la banda es va presentar en el MTV Europe Music Awards interpretant la cançó «Waiting For The End» en la cerimònia el grup va ser nominat al premi Millor banda de rock, guanyant en la categoria Millor actuació en vivo i l'any següent va rebre el premi a Millor banda de rock.

Cinema en català: Pa Negre

Volia parlar-vos de pel·lícules en català. Es tracta d'un tipus de producció minoritari dins la nostra cultura cinematogràfica, pero tot i així no es pot negar que hi ha directors, productors, actors...; que s'han esforçat a enriquir el panorama de què disposem en aquesta llengua nostra.

He triat Pa Negre. Es tracta d'una pel·lícula molt important al camp del cinema espanyol en general i al de les pel·lícules en català en particular, ja que ha guanyat nou premis Goya de l'edició XXV de la més important Acadèmia del Cinema Espanyol, i inclosos Millor pel·lícula, Millor director per Agustí Villaronga, Millor actriu protagonista per Nora Navas i Millors actor i actriu revelació per Francesc Colomer i Marina Comas.

Pa Negre és una pel·lícula ambientada a la posguerra, que pren com a escenari la Catalunya rural d'aquella època i basa l'argument en l'assassinat de Dionís Seguí i el seu fill petit. El pare del protagonista Andreu, la família del qual pertany al bàndol republicà que va perdre la Guerra, és sospitós del crim i ha de fugir; per tant, el jove Andreu es trasllada a una masia al bosc amb alguns parents perquè sa mare no el pot mantindre. Però els esdeveniments que es desencadenen provoquen que el petit Andreu tracte de fer justícia averiguant qui fou el vertader assassí, i anirà madurant i coneixent els altres personatges de la pel·lícula.

Jo no l'he vista, però en la meva recerca m'he assabentat que tot i poder semblar 'una altra pel·lícula de la Guerra Civil Espanyola', el mateix director del film fou convençut de portar-lo a terme després d'adonar-se que es tractava més bé d'una demostració de l'horror de les guerres amb certa independència de les ideologies enfrontades.

Com a apunt, puc dir-vos que Pa Negre també guanyà la Conxa de Plata a la Millor Actriu per la protagonista femenina Nora Navas al Festival Internacional de Cinema de San Sebastià, en què s'estrenà la pel·lícula en 2012; i diversos Premis Gaudí. A més, tingué una bona acollida per part de la crítica i recaudà una suma de 2'4 milions d'euros de venta al 2010.

Vos deixe el tràiler de Pa Negre:

Coldplay. (Mansah Owusu Pérez 4ºE)

Coldplay és una banda britànica formada a Londres en 1996. El grup està integrat per Chris Martin (veu, teclat, guitarra), Jon Buckland (guitarra principal) , Guy Berryman (baix elèctric) i Will Champion (bateria, cors i altres instruments. 

Els membres de Coldplay es van conéixer en la Universitat de Londres al setembre de 1996. Primer es van ajuntar Martin i Buckland, i ja per al 8 de gener de 1998, Coldplay va completar la seua formació, a l'unir-se Will Champion. Ell sabia tocar el piano, la guitarra i el baix, i encara que no sabia tocar la bateria, va aprendre ràpidament. Per a eixe llavors, tocaven davall el nom de StarFish. Van prendre el nom Coldplay d'un amic mutu, Tim Rice-Oxley de Keane. Tim va decidir no utilitzar més aquell nom ja que era molt depriment. Al mateix temps se li va oferir a Tim ser el pianista de Coldplay, però ho va rebutjar. En 1998, mentres la banda anava a la cerca del seu somni, Chris va decidir parlar-li al seu amic Phil Harvey perquè treballara com a mànager de la banda. Este va ajudar a la banda a obtindre fons per a gravar el seu primer àlbum. Harvey va treballar amb la banda fins a la realització de l'àlbum debut Paraxutes.

L'estil musical de Coldplay ha sigut definit com a rock alternatiu, sent comparat amb el de Radiohead, U2, Travis i Oasis.91 92 El cantant i compositor del grup, Chris Martin, va descriure en una ocasió la música del grup com «rock suave».93 La música d'esta banda va ser qualificada com «meditativa», «romántica» i que «refleja els seus emociones». 
Coldplay ha rebut 43 premis de 117 nominacions. Han gando sis premis de catorze nominacions als Brit Awards, guanyant el premi a millor grup britànic tres vegades. Van aconseguir set Grammys de vint nominacions. 2009 va ser el seu any més reeixit, en el qual van guanyar tres premis Grammy, havent rebut prèviament set nominacions. Coldplay a més va rebre huit premis MTV. El vídeo de la cançó 'The Scientist' va guanyar tots els premis a què va ser nominat en l'edició dels premis MTV de 2003. A més han guanyat cinc premis Q i van rebre el premi a millor àlbum per tres dels seus quatre discos.

En l'actualitat té 5 albums d'estudi, Paraxutes, A Rush of Blood to the Head,X&Y,Viva la Vida or Death and All His Friends,y Mylo Xyloto.

Orígens del Llevant U.D.
El Llevant Unió Esportiva és un club de futbol, de la ciutat de València. El 1909, en crear-se la Federació Valenciana de Futbol, es van fundar el Gimnàstic CF i el FC Llevant. El 1915, el FC Llevant deixa de jugar partits per tornar a aparèixer el 1917. S'ha de recordar que el futbol a principis del segle XX, sempre amateur i poc conegut en aquella època, ja existia des de 1903 a València i que ja el 1907, el Cabanyal FC (antecessor del FC Llevant) jugava els seus partits en un camp davant la platja de les Arenes. D'altra banda, el Gimnàstic CF, el dia 16 de setembre de 1909, es va publicar l'anunci de constitució de la societat Gimnàstic que jugava en un camp cedit pel Patronat de la Joventut Obrera, al barri de Campanar. Amb motiu d'una exposició regional de 1909, es va disputar un torneig-exhibició de futbol al recinte de l'Exposició, en un camp conegut popularment com "La Gran Pista".