El monasterio de San Miguel de los Reyes.

El monasterio de San Miguel de los Reyes.

 El monestir de Sant Miquel dels Reis se situa en la ciutat de València (Espanya) , en el barri dels Orriols. Va ser fundat en el segle XVI pel duc de Calàbria sobre un antic monestir de l'Orde del Cister. És una importantíssima obra del renaixement valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monestir l'Escorial, sent com este, monestir jerónimo, focus cultural i església commemorativa de la memòria de la seua fundador.Se tracta d'un conjunt arquitectònic alçat segons les noves directrius del Renaixement i en el mateix van participar importants arquitectes, mestres d'obra i artistes del seu tiempo.Actualmente és una important Biblioteca.
           La fundació del monestir va ser deguda a la intenció de senyora Germànica de Foix, esposa del senyor Fernando d'Aragó, duc de Calàbria, de ser soterrada, junt amb el seu marit, en un monestir jerónimo. El pare José de Sigüenza narra que amb este propòsit van triar els Ducs un lloc en les proximitats de València, en el camí real de Murviedro, en el que existia un monestir de l'Orde del Cister que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monestir només es conserven restes arqueològiques. La construcció del monestir es va prolongar durant el segle XVII, iniciant-se l'església del monestir a partir de 1601. En el segle XVIII es van fer obres en la cripta, en alguns altars i es va promoure l'edificació del claustre del costat del nord de l'església. El claustre nord no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del monjo Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «trazó i va dirigir el nou claustre d'este monestir, els plans, del qual talls i alçat.Entre 1997 i 2000 van ser realitzades les obres de rehabilitació del conjunt per al seu destí de seu de la Biblioteca Valenciana, integrant la representació arquitectònica de les seues tres etapes més importants: les restes arqueològiques de l'originari convent cistercenc, la configuració predominant del convent jerónimo i la complementació tipològica efectuada en la seua adaptació penal. Van comprendre així mateix delicades actuacions de restauració arquitectònica -restitució constructiva, espacial i morfològica-centrades, particularment, en els cossos i elements d'edificació de l'antic convent jerónimo que havien patit major alteració: el claustre sud, les seues dependències circumdants, les torres originàries i els pavellons que tanquen el front oriental del monument.


Pablo Muñoz Calasanz 4º E