L'Albufera

L'Albufera és un Parc Natural de València des del 23 de juliol de 1986. El parc natural comprèn el sistema format per l'albufera pròpiament, el seu entorn humit, i el cordó litoral (Devesa del Saler) adjacent a ambdós. És la zona humida més important del País Valencià.

El parc es va originar pel replenament d'una antiga badia per l'aportació de sediments dels rius Xúquer i Túria. Existeixen tres ambients diferenciats:

*La restinga: és la barra sorrenca que separa el llac del mar, que és l'ambient més complex del conjunt, amb quatre ambients diferenciats.
-La platja
-El cordó de dunes davanteres
-El sistema dunar intern
-Les mallades: saladars deprimits que s'inunden periòdicament i que constitueix un dels pocs reductes existents de bosc litoral del Mediterrani occidental

*La marjal: són terres que anteriorment formaven part del llac però que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.

*El llac: extensió d'aigua dolça degut al fet que s'alimenta de les aportacions de les sèquies i de diversos ullals existents en el propi llac. És el llac més gran de l'Estat Espanyol. La profunditat mitjana és de 80 cm, amb màximes de 2 m, i el seu diàmetre és de 5 km.

El parc presenta un clima mediterrani, suau i agradable. En quant a la flora, tot i que en el llac no hi ha molta vegetació, a la franja sorrenca costanera destaca la presència d'espècies pioneres pròpies de dunes mòbils com la grama de duna o la campaneta de mar i de dunes fixes com l'aladern o el llentiscle.


D'altra banda, en la fauna aquest parc és conegut per l'extraordinària riquesa avícola que posseeix destacant l'ànec xibec amb fins a 10.000 exemplars, l'ànec cullerot o el bragat amb fins a 20.000 exemplars.

Com a paisatge cultural, el Parc de l'Albufera és conegut internacionalment tant pel conreu de l'arròs com per les novel·les costumistes de Vicente Blasco Ibáñez, i en especial per Cañas y barro (Canyes i fang).








Carla Carrals Collado 4ºV