Una placa col·locada a la base de la torre ens parla dels seus orígens: "Aquest campanar fonch comensat en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist MCCCLXXXI, reynant en Aragó lo molt alt senyor rey en Pere. Estant de bisbe en València lo molt alt en Jaume, fill del alt infant en Pere e cosin germà del dit rey" . Inicià l'obra el mestre picapedrer Andreu Julià, fins que en 1396 un terratrèmol va interrompre les obres, encara al primer cos de la torre. Al 1402 dirigeix l'obra Josep Franch, mestre d'obres de la Seu, i al 1414 s'encarrega Pere Balaguer, constructor també de les Torres de Serrans a la mateixa ciutat. En 1425 es dóna per acabada la construcció, tot i faltar el remat final, que mai no arribaria a construir-se: una agulla projecte d'Antoni Dalmau. Al seu lloc es faria una estructura de fusta que subjectava la campana de les hores, substituïda entre 1660 i 1736 per una espadanya de pedra, què és la que es pot veure avui. Tenia una elegant cresteria calada que li servia de corona, que va ser arrasada al segle XVIII, que fou substituïda primer per una barana de fusta i en el segle XIX per una barana metàl·lica, fins a la restauració de 1983, realitzada sense respecte als testimonis arqueològics conservats fins aquell moment en la mateixa terrassa i que ara estan exposats a la Casa del Campaner.Les campanes del Micalet van ordenar la vida civil i religiosa de la ciutat de València des del segle XV fins a vora el segle XX, però històricament la torre ha servit per a més coses que com a simple campanar. La segona planta era el lloc on s'acollia els refugiats de la Seu, i des d'ella es feien les fumades, que amb les nombroses torres que hi havia al llarg de la costa valenciana s'avisava del perill de pirates i turcs. Al segle XIX avisava de l'entrada i sortida de naus del port de València.La popular torre del Micalet és accessible tots els dies de l'any amb l'adquisició d'una entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada