LA BARRACA VALENCIANA

Una barraca és una edificació rural, generalment petita, baixa i simple típica de les terres valencianes, on vivien normalment les persones que treballaven al camp o en la pesca. No obstant, este últim tipus està quasi desaparegut, existeixen només alguns exemplars en la zona de l'albufera, on s'entremescla amb la barraca d'horta pel fet que la dita zona reunix els dos tipus. S'edificava principalment al llarg de la costa valenciana, però també a la Regió de Múrcia, on servia de vivenda als llauradors, per la qual cosa se situa en les zones d'hortes de regadiu.
Per a la seua construcció s'utilitzen materials fàcilment accessibles en la zona com ara el fang, les canyes, els juncs o els canyissos. Per això les parets són construïdes amb rajoles d'atovó i la coberta es realitza amb canyís i palla.
Antigament, era la vivenda típica en totes les poblacions al voltant de València. S'utilitzava tant per a vivenda com per a magatzem. En l'actualitat encara es conserven algunes, sobretot en la zona de l'Albufera, on podrem trobar-nos tant amb barraques, podem dir, 'modernes' (construïdes amb materials diferents dels tradicionals) com antigues. Moltes d'estes últimes estan en mal estat, degut en alguns casos a la deixadesa dels propietaris i a la falta d'interés per a la seua conservació per part dels organismes oficials
Les barraques, bàsicament, són construccions xicotetes, amb teulada de palla a dos aigües i en les que vivia tota la família en dos dormitoris. Entre ells hi ha un espai dedicat a la cuina (només a l'hivern, a l'estiu es guisava fora), Al pis superior s'accedix per mitjà d'una escala de mà, continuem amb una xicoteta taula i unes cadires acabaven els escassos efectes de la 'barraca' també es composava per una porta principal i darrere una altra que donaria al corral, a banda de les finestres que es pogueren fer, acabaria la planta baixa en la barraca
Tenia un aspecte com aquest: