La festa dels Jocs Florals és la festa
de la poesia, un certamen que premia composicions poètiques, les fa escoltar i
les divulga.
Van naixer a Tolosa de Llenguadoc, al segle XIV, quan la llengua d'oc era,
per excel·lència, la llengua de la poesia.
A causa de les bones relacions entre les terres occitanes i Catalunya,
Barcelona va seguir l'exemple de Tolosa i, ja a l'Edat Mitjana, va tenir també
els seus Jocs Florals, el 1393, que se celebraren fins al segle XV.
En el segle XIX, durant la Renaixença, els Jocs foren reinstaurats després de
tres segles de Decadència, durant els quals no hi havia hagut cap mena de
manifestació literària. Gràcies a la recuperació de la Festa es va revalorar la
llengua com a vehicle de cultura.Des d'aleshores, a Catalunya o a l'exili, no
han deixat de celebrar-se.
La institució que, sostinguda i protegida per l'Ajuntament de Barcelona,
convoca els Jocs és el Consistori dels Jocs Florals. Sovint, però, el nom de
Consistori s'ha emprat per designar el jurat o conjunt de mantenidors que, en
nombre de set, són els jutges que atorguen els premis.
El consistori convida també a participar de la festa un personatge, anomenat
Forà, no resident o no nascut a Catalunya, que té relació amb el país, que el
coneix i l'estima. Aquest convidat col·labora a la festa explicant els seus
sentiments i vivènvcies i els valors que ha trobat a Catalunya.
Els premis ordinaris són: *La Flor Natural. És el premi d'honor i cortesia a
la millor poesia que canta l'amor. Segons un bell costum, el guanyador d'aquest
premi elegeix una dama d'honor que és proclamada Reina de la Festa.
*L'Englantina d'or, premi a la millor composició de caràcter patriòtic sobre
un tema històric o que glossi i exalti valors presents o projectes de futur de
la pàtria.
*La Viola d'or i argent, al millor poema que enalteixi la fidelitat als
valors espirituals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada