Català i Valencià.

CATALÀ: Es considera un idioma, és una llengüa occidental que procedeix del llatí. Se parla en alguns territoris d'Espanya: Catalunya, aixina com en Andorra, on és la llengüa oficial. 

 Morfologia: Amb una morfología similar a la de les demés llengües romàniques. Els noms, adjetius i determinants tenen formes diferents segons el seu nombre i génere. Els pronoms personals ademés tenen formes distintes segons el cas gramatical. El verb té un sistema de flexió relativament complexe, ón cada verb perteneix a un tipus de conjugación.

Algunes característiques del català: 

• Els articles més usuals són: el, la, els, les.
• El català practica certes elisions de vocals átones finals. Algunes se escriuen, amb el + home > l'home, i altres són orals: quinze anys.
• El femení plural es forma amb -es (casa > cases).
• Existeix la formació del pretérit mitjançant perífrasis amb unes formes verbals auxiliars similars a les del present del verb anar: jo vaig anar, tu vas anar, ell va anar, nosaltres vam/vàrem anar, vosaltres vau/vàreu anar, ells van/varen anar.

Vocalisme: El sistema vocàlic està format per 8 sóns vocàlics o alófons diferents:

• [a]: «casa» (só igual al castellà)
• [e] (e tancada): «teva»
• [ɛ] (e oberta): «mel»
• [i] «camí» (igual a la i castellana)
• [o] (o tancada): «lliçó»
• [ɔ] (o oberta): «home»
• [u]: «unió» (igual a la u castellana)
• [ə] (vocal neutra): «casa» 

VALENCIÁ: És usat en la Comunitat Valenciana per a referirse al català, així com també a la varietat dialectal del català parlat en dixa Comunitat. Distintes administracions públiques nacionals la constaten com una de les llengüas oficials parlades en Espanya. El valencià, constitueix també una de les principals variants dialectals del català.

Morfologia: 

• Els articles són el, la, els, les.
• No se usa el article davant dels noms propis de persona: Ha vingut Joan.
• Conservació dels tres graus en els demostratius i adverbis, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, allí o allà.
• La preposició a es convierteix en ad quant va precedida de un article que comença per vocal tónica li ho he dit ad ell / li ho he dit an ell.
• El pronom àton li del complement indirecte sempre va davant del complement directe li'l: li'l done = li la done, li'ls done = li les done, si aquest és neutre la combinació usada és li ho, li ho done.
• Els verbs de la 1ª cinjugació acaben en -ar, els de la 2ª acaben en -re, -er, els de la 3ª acaben en -ir.

Enacara que la pronunciació no siga la mateixa,les regles d'ortografía son molt paregudes. El Valencià deriva del Català. 

                                                                                                                                   Carla Andrés 4º V