La catedral de València

La catedral de València està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII. Fou consagrada l'any 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroci neoclàssic. Al seu interior s'hi venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.
L'estructura principal es va alçar entre els segles XIII i XV, raó per la qual és principalment d'estil gòtic. Tanmateix, la seua construcció es va prolongar durant segles per la qual cosa hi trobem una barreja d'estils artístics que van des del primerenc romànic, fins al subtil renaixement, el barroc recaragolat i el més contingut neoclàssic que és la característica més rellevant de la catedral de València i que la converteix en una joia de l'arquitectura universal.
Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueologic de l'Almoina han tret a la llum restes de l'antiga seu visigoda, que, més tard, va esdevenir mesquita. Hi ha constància documental que fins a dècades després de la conquesta cristiana (1238) la mesquita-catedral va romandre amb les sentències alcoràniques en les parets i tot, fins que finalment el 22 de juny de 1262 el fra Andreu d'Alvalat va resoldre  i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència amb els plànols de l'arquitecte Arnau Vidal.
Altres raons que expliquen la simplicitat i sobrietat de la catedral de València són que fou bastida amb celeritat per tal de marcar el territori cristià enfront del musulmà, i que no fou una obra sumptuària de cap monarca, sinó una construcció eminentment ciutadana sufragada per la burgesia local.
Encara que el recorregut per l'interior de la catedral és molt ric i ens porta d'uns estils a uns altres quasi sense solució de continuïtat, es tracta bàsicament d'un edifici de planta gòtica de tres naus amb creuer cobert amb cimbori, girola i absis poligonal.
La catedral, que s'anava fent a mesura que la mesquita era enderrocada, comptava ja al final del segle XIII amb la girola amb les seues huit capelles i amb la porta romànica de l'Almoina, situada en el braç est del creuer.
Entre 1300 i 1350 es va tancar el creuer pel seu costat oest amb la construcció de la porta gòtica dels Apòstols. També es van construir tres trams de les tres naus, una central i dues laterals, i es va iniciar el cimori.

          

Sara Martínez Lidón 4tV