La Porta de Serrans(Lucia Saez 4ºE)

LA PORTA DE SERRANS
La Porta de Serrans o Torres de Serrans (o també "portal" o "portes") era l'entrada nord a la muralla del segle XIV de la ciutat de València. Quan hi havia la murada s'anomenava porta de Serrans, però quan aquesta fou enderrocada, en quedar les torres exemptes, passà a dir-se popularment torres de Serrans.
El nom de Serrans podria provenir del fet que estiguen en el camí que porta a la comarca dels Serrans o bé del fet que la majoria dels repobladors d'aquest barri de la ciutat en temps de Jaume I provenien de la zona de Terol, que d'alguna manera també eren "serrans" per als de la plana valenciana, per tal com aquesta ciutat aragonesa es troba aigües amunt del riu Túria. Si pel barri del Salvador es van instal·lar els catalans, i el pont que el connecta amb l'altra vora del riu es diu pont dels catalans (hui de la Trinitat), era lògic que l'altre pont de més amunt fora el pont dels terolencs o serrans, per tal com aquests s'havien instal·lat en el barri contigu. Hi ha una tercera teoria que diu que pogué prendre el nom de la principal família que habitava el carrer homònim.
És un gran referent de la ciutat de València i un dels seus monuments millor conservats. De l'antiga muralla, que s'ordenà enderrocar a mitjan segle XIX (i culminà el 1865), només resta aquesta porta, la Porta de Quart amb un llenç de murada d'uns 30 metres, i alguns altres vestigis pitjor conservats, com ara els fonaments del Portal dels Jueus i els que es troben en la Sala de la Muralla de l'Institut Valencià d'Art Modern i al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat.
CONSTRUCCIÒ I ESTRUCTURA
Els jurats de València encomanaren la seua construcció al mestre Pere Balaguer, també autor del Micalet, qui per inspirar-se visità les portes de Sant Miquel de Morella (Doménec Taravall, 1358-1362) i la Porta Reial del Monestir de Poblet (Fra Guillem de Guimerà 1369), que al seu torn s'inspirava en l'estil arquitectònic genovès.
Si bé les Torres de Serrans s'assemblen a les de Morella i, sobretot, a les de Poblet són, però, molt més imponents i majestuoses. Semblen concebudes tant per a finalitat defensiva com ornamental, amb una funció pròxima a la que faria un arc de triomf. Aquestes torres foren triades per fer-hi l'entrada solemne a la ciutat per Martí l'Humà el 1402, les relíquies de Sant Agustí, Benet XIII, Joan II i Roderic de Borja entre altres.
La construcció s'inicià el 6 d'abril de 1392 sobre els terrenys de l'anterior porta, dita "de Roters", i el 7 de març de 1398 ja s'havia finalitzat. La composició interior dels murs és de maçoneria, per fer més sòlida la fortificació defensiva. Per fer l'exterior intervingué un gran nombre de picapedrers que ornaren el mur per a donar-li l'acabat sumptuós que presenta amb 2.750 carreus amb 77 marques diferents, pertanyents a 27 tallers. La pedra provenia de les pedreres de Bellaguarda (Callosa d'en Sarrià, embarcada a Benidorm), de l'Almaguer (Alginet), de Rocafort i de Godella.
El 1397, quasi acabades les obres, es plantejà la necessitat de millorar l'accés a la planta noble de les torres. Per això es projectà la monumental escala de pedra, que engrandí l'edifici i facilità el seu ús en les festes de benvinguda.
Cal dir que la finalitat ornamental i defensiva de les Torres no s'aplicà a la part interior que mira cap a la ciutat, que es deixà a gola oberta (sense cobrir), a petició dels jurats, per tal que la fortalesa no poguera ser utilitzada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.
El monument està constituït per dues torres poligonals, subdividides al seu torn en tres plantes, unides per un cos central que alberga la porta pròpiament dita. L'ús de la forma poligonal (com la semicircular en el cas de la Porta de Quart) es degué a l'avantatge defensiu d'aquest tipus d'arestes front als cantons en angle recte que són més vulnerables als projectils. Entre els elements més originals de les Torres de Serrans destaca l'element decoratiu profusament usat per decorar el cos central d'estil gòtic flamíger.

Lucia Saez 4ºE