"ESTEM ELS ESPANYOLS PREPARATS A DEIXAR-HO TOT PER UN TREBALL? No estem preparats, però sí que disposats a estar-ho, a causa de les circumstàncies actuals Que necessitem? -Una bona formació -Un idioma estranger -I saber que potser algun dia podem tornar o potser no vullguem fer-ho. Quan una persona jove no troba el seu primer treball, o una menys jove porta massa temps en la desocupació; la millor opció és fer la maleta. Que fiquem en la maleta? Roba , les nostres coses mes preades i necesarias... i molta molta il·lusió, ganes que partixen de la necessitat de 'un eixir adelante' . I com es fa? Hem deixat la nostra gent arrere, la nostra casa, el nostre país, el que un dia ens va veure nàixer i que sempre, sempre, tornes a ell o no, emportar-nos també amb nosaltres, com un senyal d'identitat, un origen o un destí, o tan sols un record l'enyorança del qual ens diu el que significa nostàlgia."

Posted Yesterday by esther baquero

Català i Valencià.

CATALÀ: Es considera un idioma, és una llengüa occidental que procedeix del llatí. Se parla en alguns territoris d'Espanya: Catalunya, aixina com en Andorra, on és la llengüa oficial. 

 Morfologia: Amb una morfología similar a la de les demés llengües romàniques. Els noms, adjetius i determinants tenen formes diferents segons el seu nombre i génere. Els pronoms personals ademés tenen formes distintes segons el cas gramatical. El verb té un sistema de flexió relativament complexe, ón cada verb perteneix a un tipus de conjugación.

Algunes característiques del català: 

• Els articles més usuals són: el, la, els, les.
• El català practica certes elisions de vocals átones finals. Algunes se escriuen, amb el + home > l'home, i altres són orals: quinze anys.
• El femení plural es forma amb -es (casa > cases).
• Existeix la formació del pretérit mitjançant perífrasis amb unes formes verbals auxiliars similars a les del present del verb anar: jo vaig anar, tu vas anar, ell va anar, nosaltres vam/vàrem anar, vosaltres vau/vàreu anar, ells van/varen anar.

Vocalisme: El sistema vocàlic està format per 8 sóns vocàlics o alófons diferents:

• [a]: «casa» (só igual al castellà)
• [e] (e tancada): «teva»
• [ɛ] (e oberta): «mel»
• [i] «camí» (igual a la i castellana)
• [o] (o tancada): «lliçó»
• [ɔ] (o oberta): «home»
• [u]: «unió» (igual a la u castellana)
• [ə] (vocal neutra): «casa» 

VALENCIÁ: És usat en la Comunitat Valenciana per a referirse al català, així com també a la varietat dialectal del català parlat en dixa Comunitat. Distintes administracions públiques nacionals la constaten com una de les llengüas oficials parlades en Espanya. El valencià, constitueix també una de les principals variants dialectals del català.

Morfologia: 

• Els articles són el, la, els, les.
• No se usa el article davant dels noms propis de persona: Ha vingut Joan.
• Conservació dels tres graus en els demostratius i adverbis, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, allí o allà.
• La preposició a es convierteix en ad quant va precedida de un article que comença per vocal tónica li ho he dit ad ell / li ho he dit an ell.
• El pronom àton li del complement indirecte sempre va davant del complement directe li'l: li'l done = li la done, li'ls done = li les done, si aquest és neutre la combinació usada és li ho, li ho done.
• Els verbs de la 1ª cinjugació acaben en -ar, els de la 2ª acaben en -re, -er, els de la 3ª acaben en -ir.

Enacara que la pronunciació no siga la mateixa,les regles d'ortografía son molt paregudes. El Valencià deriva del Català. 

                                                                                                                                   Carla Andrés 4º V

Joan Manuel Serrat

Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), més conegut com a Serrat, és un dels cantautors i músics espanyols més populars. Es tracta d'una de les figures més destacades dela cançó moderna tant en llengua catalana com castellana.
La seva obra conté influències d’altres poetes com Mario Benedetti, Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Pablo Neruda o León Felipe; així com de gèneres diversos com el folclore català, la copla andalusa, el tango, el bolero y del cançoner popular d’Amèrica Llatina, amb versions de cançons de Violeta Parra i Víctor Jara. És un dels pioners de la Nova Cançó catalana. Joan Manuel Serrat és conegut també amb els sobrenoms d’ El noi del Poble-sec (el seu barri natal) i el Nano a l’Argentina.

El noi del Poble-sec, va néixer en una família obrera d'aquest barri barceloní. El pare, Josep Serrat, era un anarquista català afiliat a la CNT, i la mare, Ángeles Teresa, mestressa de casa, era filla de Belchite (Saragossa). La seva infantesa i el seu carrer el marquen profundament, i és per això que un gran nombre de les seves cançons narren la geografia de la Catalunya de la postguerra. La Carmeta, La tieta i El drapaire, entre d'altres cançons, descriuen personatges típics del seu barri.
Va estudiar de petit als Escolapis de Sant Antoni, i després a l'Institut Milà i Fontanals de Ciutat Vella. Als dotze anys, Serrat es matricula com a alumne intern a la Universitat Laboral de Tarragona, on estudia el batxillerat laboral superior amb l'especialitat industrial minera i la modalitat de torner-fresador. Més endavant aconsegueix una beca per fer estudis d'agricultura a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona on, segons una irònica frase seva, escull l'especialitat de sexador d'aus. En realitat va acabar brillantment els estudis de perit agrícola, i obtingué el premi Claudi Oliveras al millor expedient acadèmic de cada promoció el 1963.

Mentre cursava els estudis cantava i aprenia a tocar la guitarra. El 1965 participà al programa Radioscope a Ràdio Barcelona, interpretant les seves primeres cançons. Poc temps després el van cridar per a oferir-li un contracte i gravar el primer disc. Serrat va ser un dels pioners de la Nova Cançó catalana,
El 1965 s'edita el seu primer disc, amb quatre cançons: Una guitarra, dedicada a la guitarra que li havia regalat el pare, Ella em deixa, la seva primera cançó, La mort de l'avi i El mocador.
El 1966, treu el segon disc, amb les cançons Ara que tinc vint anys, Quan arriba el fred, El drapaire, que esdevingué molt popular, i Sota un cirerer florit, que fou la primera cançó de Serrat que interpretà una altra cantant: Núria Feliu.

Serrat tambe va fer d'actor en pel·lículescom:
- Palabras de amor
- La llarga agonia dels peixos
- Mi profesora particular
- La ciutat cremada

Serrat, no solament canta cançons en català, tambe canta canzons en:
- Gallec
- Portuguès
- Francès
- Italià
- Anglès
- Guaraní
y
- Basc

la canço mes coneguda de serrat es:
http://www.youtube.com/watch?v=FOLV1tVErDQ

Nicol Andrea Vaca Correa 4º E

Gastronomia Valenciana .

A la gastronomia Valenciana destaquen les coques, els plats d'arròs i les hortalisses.

A la nostra gastronomia no pot faltar la fideuà, putxero, esgarrat, espencat  espencat o escalivada, albergines , farcides, all i pebre, coques, bollit, sang amb ceba, gaspatxo. Ni tampóc la nostra especialitat que són els arrossos com l'arròs a la paella, arròs a banda, arròs i costra, arròs al forn, arròs amb fesols i naps, arròs negre  i l'arros caldos.

Els postres i piscolabis mes típics de València son l'arnadí, bunyols de carabassa, coca de llauna, coca de sucre, delícies d'Elx, panellets, pastissets d'ametlla o de moniato, torró, almojàbenes o monjòvenes, carabassa al forn, carabassat, arrop i tallaetes, mona, flaó, fartons, coca celestial, tonya o pa socarrat, pestinyos. Això de dolç de salat també tenim les rosquilletes, pastissets de bleda.
I altres com l' allioli, mullador, embotit incloent-hi sobrassada de la Marina.

Els Valencians també tenim les nostres pròpies begudes no soles el menjar i els mes coneuguts son la misterla, café-licor, herbero, aigua de València, aiguardent, absenta, casalla, orxata, vi del País Valencià.

Aixi teniu una foto de una bona paella Valenciana.

Obrint Pas

Obrint Pas

Obrint Pas és un grup de música, procedent de la ciutat de València, a Espanya. La seva música és en VALENCIÀ i és una barreja de "hardcore", "punk", "ska" i "rock" amb melodies i instruments tradicionals entre els quals destaca la Dolçaina. Les seves lletres tracten temes diversos, encara que destaca la denúncia social, la solidaritat entre els pobles i la defensa de la identitat cultural i lingüística del valencià. També tracten temes antifeixistes i antiracistes.

Obrint Pas es va formar l'any 1993, quan un grup d'amics va establir contacte en l'institut de secundària *Benlliure de València. En 1994, graven la seva primera maqueta. Durant els anys posteriors, la banda participa en diversos festivals i concursos que ajuden a consolidar la seva música. Més endavant comencen a produir diversos grups i es van fent famosos fins a l'actualitat.

Té diversos albums:

·La revolta del anima(1997) http://www.youtube.com/watch?v=kjkkBe_HQMw

·Obrint Pas(2000) http://www.youtube.com/watch?v=s6upYSuxUls

·Terra(2002) http://www.youtube.com/watch?v=sE002KxYv4A

·La Flama(2004) http://www.youtube.com/watch?v=gr1CUFsj-vs

·En Moviment(2005) (Recopilació dels albums anteriors)

·Benvinguts Al Paradís(2007) http://www.youtube.com/watch?v=e09DegThdP0

·Coratge(2011) http://www.youtube.com/watch?v=0y414ziRIH4

Día de la Comunitat Valenciana

El 9 d'octubre se celebra el dia de la Comunitat Valenciana, des del 9 d'octubre de 1238, Jaume I el Conqueridor va fer la seva entrada a València, després de pactes fets amb el rei musulmá de València, Abul Djumayl Zayyan el 28 de setembre de 1238 , per a la rendició de la ciutat. Va ser el dia de "Sant Dionis" (San Dionisio), que va ser bisbe d'Atenes.Durant el segle XV la festa es va fer més forta i festiva, desde les teulades es llançaven "petards", "piuletes" i "tronadors". Amb el pas del temps la festa va anar a més i junt amb l'augment en la cocció dels petards, va començar a consumir els productes del camp com les olives, xufes, ametlles, pinyons etc. Però després de la Guerra de Successió, Felip V va abolir els Furs de València i va prohibir la celebració del dia de Sant Dionis. Per esquivar la prohibició els Valencians i més concretament els pastissers van començar a elaborar "les piuletes" i "tronadors" i la fruita, en massapà, costum que ha sobreviscut fins a aquest dia. Hi ha un altre costum que també ha arribat fins a nosaltres, "la mocadorà". Consisteix en un mocador de seda que s'ompli amb els caramels damunt. Les quatre puntes  del mocador es posen formant amb el mocador una bossa. Aquest present es dóna a les dones com un senyal d'amor i afecte. Hi ha que considerar que a València, el dia dels enamorats (de Sant Valentí) és el 9 d'octubre, dia de Sant Dionis. Aquest costum ve des del dia de la conquesta de la ciutat, en els quals les dones de València, regalaren als conqueridors fruites fresques embolicat en mocadors rústics.

Les Falles.

LES FALLES DE VALÈNCIA. 

Les Falles (Falles en valencià) són una festa tradicional a la ciutat de València i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana, que se celebren del 15 al 19 de març. També son anomenades Festes Josefines, ja que es celebren en honor a San José.

Aquestes festes están basades en xicotetes comisions on es reuneixen durant tot a l'any per a pasar-ho bé i organizar la festa del 15 al 19 de març. Els elements de la festa son sobretot les comisions de Valencia i alrededors, el monumet faller, fet tradicionalment de madera, aunque ara s'utilitza el ''corxopá'', Espectacles pirotècnics, i els actes dels fallers.

Hi ha molts actes fora dels díes del 15 al 19 de març, com la presentació, a on proclamen a la fallera major e infantil de cada comissió, La crída, on la fallera major de Valéncia invita als Valencians a les festes i altres mès , pero els actes importants dels 5 díes son La Plantá, les recogides de premis, la ofrenda, on tots els fallers de Valencia i alrededors porten flors a la Virgen de la mare de Deu vestits amb el trage de gala de llauradora Valenciana amb música i rams gigants, les mascletaes ; espectacles pirotècnics durant el 1 de març fins al 19 a les 14:00h a la plaça del ajuntament, i la famosa Cremà, on es cremen tots els monuments fallers per a finalitzar les festes.

Monument faller: 
  

Plaça del ajuntament a les 14:00h un día de març.


Ofrena a la Virgen 
 
 Fin de la festa, Cremá de una falla un 19 de març.
 

 Patricia Salcedo Rodriguez. 4º E